diumenge, 7 de desembre del 2014

Com parlar bé en públic

Extret de:
http://goo.gl/zWbxPv
Després d'haver llegit Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, publicat 2010 per l'editorial "La Butxaca", he extret diverses conclusions de cada capítol:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL.
  • Es pot aprendre a parlar en públic?
Està demostrat que és possible aprendre a parlar en públic. Per arribar a ser un orador eficaç és necessita una predisposició natural i alhora practicar diferents tècniques.
  • Retòriques:
    • Bona retòrica: està plena de sentit i és senzilla, clara, original, moderna i sincera.
    • Mala retòrica: està buida i és pomposa, artificiosa, tòpica, arcaica i falsa.
  • La primera dificultat: el control dels nervis:
    • L'efecte melic.
    • Augment d'adrenalina.
    • Bona preparació.
    • Desdramatització del discurs.
    • Trucs pràctics:
      • Fer pauses del discurs.
      • Aclarir la beu i veure aigua.
        • Somriure.
        • Respirar profundament i lentament.
        • Examinar a l'audiència.
        • Dominar el principi i el final.
        • Tenir autoconfiança.
    • Quatre preguntes teòriques:
      • Per què?: L'objectiu.
      • A qui?: Al públic.
      • Què?: El guió.
      • Com?: Els mitjans.
    CAPÍTOL 2. COM PARLAR EN PÚBLIC.
    • Improvisació i naturalitat:
      • El discurs no ha de ser llegit.
      • S'ha de tenir un resum.
      • S'han d'afegir o eliminar idees a mesura que avança el discurs.
    • El guió i la memòria:
      • Per improvisar s'ha de dominar el guió.
      • No s'ha de memoritzar.
    • Entonació.
    • El "feedback": la mirada.
      • S'ha de modificar el discurs i adaptar-lo a l'audiència.
    • La importància de la veu:
      • Volum: varietat al discurs, crida l’atenció i posa èmfasi.
      • Velocitat: adequació, regular la velocitat a mesura que l’orador va parlant.
      • Vocalització i articulació: dicció correcta per millorar l’articulació.
      • Actitud: adequar el discurs al context i a la situació en què es pronuncia.
    • La respiració:
      • Fer pauses.
      • Respiració del diafragma.
    • El silenci.
    CAPÍTOL 3. EL LLENGUATGE ORAL.
    • Claredat, precisió i brevetat:
      • Claredat: precisió i brevetat.
      • Precisió: anar directament als fets.
      • Brevetat: sintetitzar.
    • Una tècnica bàsica: explicar amb exemples:
      • Analogia i comparació.
      • Paràbola o anècdota.
      • Citació o refrany.
    • L'humor:
      • S'ha de combinar la seriositat amb l'humor per trencar barreres amb el públic, adquirir confiança i relaxar-se.
    • Parlar bé en Català:
      • S'ha de dominar la llengua.
      • Correcció lingüística.
      • Dialectalisme.
    • Altres figures retòriques:
      • Paradoxa.
      • Eufemisme.
      • Antítesi.
      • Ironia.
      • Onomatopeia.
      • Asíndeton,
      • Pregunta retòrica.
      • Clímax.
      • Circumloqui.
      • Hipèrbole.
      • Minimització.
      • Personificació.
      • Sinècdoque,
      • Suspens.
      • Anticipació.
      • Recordatori.
      • Repetició.
    CAPÍTOL 4. EL LLENGUATGE CORPORAL.
    • L'actitud, començar amb un somriure:
      • La posició del cos és l'autoritat.
      • La gesticulació és l'energia.
      • La mirada és la consciència del públic.
    • La posició del cos:
      • Ensenyar el cos sencer.
      • Moure'ns de tant en tants.
      • Evitar els moviments cíclics.
      • Evitar els tics repetitius.
      • No creuar els braços.
    • La gesticulació:
      • Ha de ser natural i personal.
      • S'ha de desenvolupar i millorar.
    • La mirada:
      • S'obté confiança.
    • El conductisme:
      • Si canviem una conducta, es pot modificar la causa d'aquesta.
    CAPÍTOL 5. TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACIÓ VISUAL.
    • No s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals:
      • L'orador, és qui a de convèncer al públic.
      • Els mitjans audiovisuals remarquen conceptes.
      • Són perfectes per donar informació sobre l'estadística.
    • Com tractar la informació estadística:
      • Gràfic de barres.
      • Gràfics lineals.
      • Gràfics circulars.
    • Les exposicions del Power Point:
      • És visual i auditiu.
      • És un suport.
    • Informació no estadística: esquemes:
      • Relacionen conceptes.
      • Organitzen la informació.
      • Faciliten l'enteniment.
    CAPÍTOL 6. COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUIÓ.
    • Què és?
      • Idees principals.
      • Idees secundàries.
    • El mètode:
      • Aproximació i esquema general.
      • Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
      • Aprendre a pensar.
    • Tècniques per buscar idees: la creativitat:
      • Lògiques:
        • La documentació i el context.
        • Les 6 W.
        • El cub.
        • Anàlisis FDOA (punts Forts, punts Dèbils, Ocasions, Amenaces)
      • Creatives:
        • Pluja d'idees.
        • Recerca analògica.
        • L'atzar.
      • Mapes conceptuals:
        • Mapes conceptuals.
        • Esquema lineal.
      • Evitar paraules negatives:
        • Reconèixer els errors.
        • Fixar-se en l'altre positivament.
      • Per valorar i sintetitzar:
        • Resum.
        • Interpretació.
        • Creació.
      • Com ser positiu:
        • Les dues cares de la moneda.
        • Amargar negatiu en un bosc d'arbres positius.
      • Saber escoltar: una virtut rara:
        • Estar atent.
        • Sospesar i jutjar.
        • Escoltar sense jutjar.
        • Respondre.
    CAPÍTOL 7. LA INTRODUCCIÓ I LA CONDUCCIÓ DE LA PRESENTACIÓ ORAL O DISCURS.
    • Estructura del discurs:
      • Introducció.
      • Desenvolupament.
      • Desenllaç.
    • La introducció resum:
      • Communis
      • Els bons comunicadors.
      • Guanyar-se a l'interlocutor i seduir-lo.
    • Catorze fórmules introductòries:
      • L'efecte sorpresa.
      • Demanar atenció al públic.
      • Titulars periodístics.
      • Anècdota personal.
      • Un bocí de vida.
      • Citacions o refranys.
      • Suports.
      • Referir-se a oradors anteriors.
      • La idea principal.
      • Identificació.
      • "Posar les cartes sobre la taula".
      • Analogia.
      • Actitud.
      • Combinació de mètodes introductoris.
    • Les conclusions:
      • Fórmules conclusives.
      • Tancament i col·loqui.
    CAPÍTOL 8. EL DESENVOLUPAMENT DE LA PRESENTACIÓ ORAL.
    • Discursos per informar:
      • Estructura descriptiva,
      • Estructura cronològica.
    • Discursos per convèncer:
      • S: Situació.
      • A: Argumentació.
      • P: Proposta.
    • Idees.
    • Estructura de les 4P:
      • Posició.
      • Problema-objecte.
      • Possibilitats-estratègia.
      • Proposta.
    • Estructura SOAP:
      • Situació.
      • Objectiu.
      • Argumentació.
      • Proposta.
    • Pautes d'atenció.
    • Les notes:
      • Material de suport.
      • Notes persones.
    • La reiteració.
    • Decàleg del llenguatge oral:
      • Parlar amb frases curtes.
      • Repetir.
      • Jutjar amb les oposicions.
      • Fer canvis de to.
      • Exemplificar.
      • Pausar.
      • Utilitzar acudits,
      • Enumerar.
      • Avançar i recular.
      • Canviar el to.
    CAPÍTOL 9. VUIT EXEMPLES DE SITUACIONS COMUNICATIVES.
    • Tot allò après anteriorment també es pot aplicar a:
      • La conversa del contacte.
      • L'encàrrerc o Briefing.
      • L'entrevista de feina.
      • La compravenda.
      • La negociació.
      • La discussió.
      • El debat, com fer de moderador.
    Informació extreta de: Joana Rubio i Francesc Puigpelat. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: labutxaca.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada