dilluns, 29 de desembre del 2014

Flipped classroom

Extret de http://goo.gl/h8h0Be
És un sistema educatiu en el qual, els alumnes aprenen nous continguts a partir de la visualització de vídeos a casa, per tal que, posteriorment, es puguin realitzar a l'aula, i amb l'ajuda del professor, activitats, exercicis, debats, deures, o altres, relacionats amb el vídeo visualitzat anteriorment, Aquest nou sistema, significa oblidar en gran part el mètode tradicional en el qual a classe es dóna el contingut teòric i a casa es duu a terme la pràctica.

Amb aquest innovador mètode es poden aconseguir coses com:
    • Millorar l'ambient de treball.
    • Millorar l'atenció personalitzada de cada alumne.
    • Convertir l'aula en un espai actiu.
    • Fomentar la creativitat i el pensament crític.
    • Facilitar la tasca de realitzar els deures.
Si esteu interessats en més informació sobre aquest tipus de sistema educatiu, podeu visualitzar el següent vídeo:

Extret de: Renueva el aprendizaje en tu aula utilitzando las TIC, Aula capgirada

diumenge, 28 de desembre del 2014

Wikis i Wikipedia

Extret de: http://goo.gl/ZqqxA7
Wikis, que són i funcionament:
Un Wiki és una pàgina web que s'utilitza per organitzar esdeveniments o altres situacions, les quals s'han de compartir amb més gent, evitant, d'aquesta manera, duplicar la informació. El seu funcionament és molt senzill i els usuaris d'aquest wiki poden crear, modificar i enllaçar el contingut d'un lloc web, interactuant amb els altres usuaris. 
Us presento un vídeo on s'explica un exemple amb el qual es pot utilitzar un Wiki, tot i que està en anglès és molt intuïtiu i fàcil d'entendre:

Wikis i educació:
L'ús del Wiki dins de l'educació, no és un dels més populars que existeixen, tot i així diversos sistemes els incorporen a l'hora de realitzar activitats didàctiques, com per exemple el Moodle. 

C. Lot va crear una llista on es troben els usos típics dels Wikis a l'educació, aquesta llista es troba a
Introduction to the Wiki. Distance Learning Systems. Center for Distance Education. 
A continuació us presento alguns d'ells:
    • Espai de comunicació a la classe: es pot utilitzar com a mitjà de comunicació integrada i  hi destaca la seva senzilla forma de creació i modificació.
    • Espai de col·laboració de la classe/ base de coneixements: es pot utilitzar com a punt principal dins d'un grup interessat en un tema determinat, relacionat amb el temari corresponent.
    • Espai per realitzar i presentar tasques/ portafolis electrònic: suposa un gran aprenentatge per canviar de la formació d'alumne-professor a la de creadors d'informació. 
    • Arxiu de textos en procés d'elaboració: mantenen una història consultable de canvis i és ràpid tornar a una versió anterior, introduir comentaris, utilitzar el debat, etc.
    • Manual de la classe/Autoria col·laborativa: és una eina molt útil per la creació col·laborativa d'escrits, de qualsevol tipus, 
    • Espais pels projectes en grup: pot contenir i es pot publicar els projectes de treballs de grups d'estudiants quan estiguin finalitzats, es poden dissenyar activitats d'autoavaluació, etc. 
Per altra banda, Reneé Fountain, també va crear una llista sobre la importància dels Wikis en l'àmbit pedagògic, en la qual afirma que:
    • Són democràtics.
    • Incorporen la noció del contingut dinàmic en contínua actualització.
    • Promouen l'escriptura.
    • Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
    • Amplifiquen la interacció.
    • Promouen la negociació.
    • Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
    • Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
    • Promouen el voluntariat.
    • Fomenten l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki.
Wikipedia:
Extret de: http://goo.gl/5CNeSR
  • Què és?: és una enciclopèdia lliure creada mitjançant la col·laboració de molts usuaris via internet.
  • Cinc pilars fonamentals de la Wikipedia:
    • És una enciclopèdia.
    • Cerca el punt de vista neutral.
    • És de contingut lliure.
    • Segueix unes normes d'etiqueta.
    • No té normes inamovibles. 
  • Funcionament: per poder formar de la comunitat de Wikipedia, el primer pas a realitzar és registrar-se. En el moment en el qual ets membre d'aquest Wiki, ja pot començar a editar, crear o eliminar continguts de la majoria d'articles. A més a més, dins d'un article es pot enllaçar, referenciar, afegir imatges, inserir plantilles, usar fórmules matemàtiques, etc. Per altra banda, també es poden crear discussions per debatre qüestions relacionades amb els articles i els usuaris poden prendre decisions per millor la web.
  • Normatives:
    • Objectivitat.
    • Respecte als drets d'autor.
    • La Viquipèdia és una enciclopèdia.
    • Cal tractar a tothom amb respecte.
Si esteu interessats a saber més sobre les normes de la Wikipedia, feu clic a Viquipèdia: Política i normes

Wikipedia i educació:
La Wikipedia forma part de la majoria d'alumnes i de docents del món, atès que és una gran enciclopèdia en la qual es pot trobar molta i diferent informació de forma ràpida,
Alguns dels beneficis que ens aporta als que estem dins del món de l'educació són:
  • Als alumnes:
    • Motivació: la seva feina  serveix per a tothom.
    • Aprenentatge significatiu: el redactat del text ha de ser propi perquè la Wiquipedia no permet copiar literalment d'altres fonts.
    • Competència digital: s'aprèn a usar una eina digital potent, així com conceptes relacionats (llicències obertes, drets d'autor, validació entre iguals, historial de canvis, consulta de fonts diverses i gestió de la informació...)
    • Millora de la capacitat comunicativa.
    • Treball col·laboratiu: els articles mai no són d'una sola persona.
    • Reflexió epistemològica: el coneixement no és monolític ni únic, sinó que varia segons la versió consultada.
  • Als professors:
    • Retorn: els professors es deuen a la societat. La Viquipèdia és un dels millors canals per dur a terme el retorn públic, fent que la societat es beneficiï de les seves recerques.
    • Innovació: la Viquipèdia permet treballar d'una altra manera, incorporant la visió i les eines del segle XXI.
    • Canvi de dinàmica: el professor pot cedir part del protagonisme a l'alumne.
    • Avaluació més rica: no s'avalua solament el resultat final sinó tot el procés.
    • Material docent: els articles en diferents idiomes poden servir de contrapunt i comparació al material tradicional provinent de manuals, revistes o assajos, per tal d'incentivar el debat a l'aula o la correcció d'errors en temps real.
  • Al centre:
    • Prestigi: el centre es presenta com una institució viva i actual.
    • Catalanitat: si es participa en l'edició en català, hom lluita per normalitzar la llengua i mantenir-la viva a la comunitat docent, superant la diglòssia que impera en determinats àmbits.
    • Diàleg: la universitat o centre educatiu se suma a altres comunitats culturals.
Si esteu interessats a conèixer la informació al complet, cliqueu aquí Beneficis: Què pot aportar la Viquipèdia?

Per acabar m'agradaria recomanar el Bus Turístic de la Vikipèdia, és una manera entretinguda i dinàmica de conèixer la Wikipedia a diferents nivells i començar a formar part d'ella.

Informació extreta de: Mapa de ContingutsEls wikis. Fonaments i relació amb l'educació i el treball cooperatiu, Pedagogia del Wikis, Wikis en educación, Vikipèdia: els cinc pilarsViquipèdia: Allò que la Viquipèdia no és i Ajuda: Com es modifica una pàgina.

Gestio d'arxius i Arxius on-line

Extret de: http://goo.gl/eZNjfV
Hi ha diverses maneres de gestionar els nostres arxius, ja siguin fotografies, vídeos, escrits, etc. Una d'aquestes maneres és fer-ho via Internet, per fer-ho existeixen programes com Google Drive o com Fotos de google, la qual puja automàticament les teves fotos al núvol i les sincronitza amb tots els dispositius que tenen el teu compte de google.

L'avantatge d'aquestes aplicacions és que permeten l'obertura de diversos arxius en diferents dispositius, evitant, així, la necessitat de duplicar arxius i utilitzar memòries externes,

dissabte, 27 de desembre del 2014

Software lliure i propietari

En entrades anteriors vam parlar de Creative Commons, de Copyright i de Copyleft. Per a poder tenir més informació sobre llocs webs que es basen en el programari lliure, avui en parlarem de tres: Jamendo, Flickr i Vine.
    Extret de: http://goo.gl/K6fThh
  • Jamendo: és una plataforma digital que permet que diversos artistes pugin i comparteixin la seva música i que altres usuaris la puguin descarregar, sota la llicència Creative Commons. Aquest lloc web ens ofereix la música classificada per estils, instruments i humor i també ofereix un cercador. A més a més, si et registres al web et permet guardar les teves cançons preferides.
    Extret de: http://goo.gl/X7Ce6A
  • Flickr: és un lloc web que permet emmagatzemar, compartir i  descarregar, imatges o vídeos en línia. Aquesta aplicació ens permet escollir si volem que les imatges o vídeos que ens proporciona es troben sota llicència de Creative Commons o no. La popularitat d'aquest lloc web, es dóna a causa que permet classificar i categoritzar el seu contingut a partir d'etiquetes.
Extret de: http://goo.gl/4YCJOK

  • Vimeo: és una xarxa social creada a partir de vídeos, el lloc web permet emmagatzemar i compartir els teus propis vídeos, però per fer-ho has d'estar registrat. A més a més, la condició és que els vídeos han de ser propis i també permet una interacció entre els usuaris a partir de comentaris
Informació extreta de: Flickr, Jamendo, Vimeo

divendres, 26 de desembre del 2014

Més idees que emocions.

Extret de: http://goo.gl/bxh1yu
Hi ha moltes maneres d'expressar idees i d'exposar informació. A continuació us presento diferents programes que ofereixen diverses formes per fer-ho i que surten del marc tradicional.
  • Núvols de paraules: és un tipus de presentació, en la qual apareixen les paraules més utilitzades en el discurs. Per tal de prioritzar i destacar paraules es pot canviar el tamany i el color d'aquestes. És important tenir en compte a qui va destinada la presentació i quina estética té, ja que aquesta causarà un efecte al públic. Una web per construir núvols de paraules és Wordle.
  • Mapes conceptuals: és una manera de representar la informació gràficament i tots els conceptes que hi apareixen es poden relacionar i enllaçar entre ells. Aquesta tècnica ens ajuda a estructurar la informació de manera coherent i ajuda a incloure-la en els nostres esquemes mentals. Un web per crear mapes conceptuals és Bubbl.us, la qual permet descarregar els nostres mapes conceptuals o guardar-los al servidor; per altra banda, també trobem CMapTools.
  • Mapes mentals: és una manera d'organitzar el nostre pensament, facilitant, així, l'expressió de les nostres idees d'una manera gràfica. Algunes de les webs que permet crear mapes mentals són Mindomo, Mindmeister, Mapmyself.
  • Taulers d'anuncis: és una altra manera de presentar informació, però aquesta vegada mitjançant un suro. En aquest suro es poden afegir fotografies, enllaços, vídeos, etc. Una web que permet crear un tauler d'anuncis, o suro, és Padlet, en la qual no es necessari registrar-se.
  • Fluxogrames: són una altra forma de presentar informació, però l'objectiu d'aquests són resoldre un problema o feina. Word o Write ofereixen l'opció per crear-ne, tot i així nosaltres hem optat fer-ho amb Gliffy.
Informació extreta de:

dimecres, 24 de desembre del 2014

Wordle

Extret de: http://goo.gl/3Sfkq8
Wordle és una eina que s'utilitza per crear núvols de paraules. Per poder crear aquests núvols , l'aplicació necesita un text o un enllaç per poder analitzar quines són les paraules més utilitzades i crear el núvol prioritzant-les. A més a més, Wordle ens ofereixen la opció de canviar el tamany i color de les paraules. 
A continuació us deixo un núvol de paraules creat amb Wordle:

Extret de: http://goo.gl/LTxmQC 

A més a més, també uns deixo un vídeo tutorial on s'explica quines opcions té Wordle i com es pot crear-ne un:


Per acabar, si esteu interesats i voleu saber més maneres de exposar i presentar informació, feu clic aquí.

Informació extreta de: Wordle. Conceptes o emocions.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Copyright i Copyleft

Copyright.
Extret de: http://goo.gl/A5dcZm
En entrades anteriors vam parlar de Creative Commons. Avui ho farem de Copyright, aquest concepte es pot definir com "conjunt de normes jurídiques i principis que afirmen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors, pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita." El Copyright és recomanable per evitar que una obra sigui plagiada, per tenir avantatge vers la competència i per evitar que algú pensi que la teva obra és copiada. 
El Copyright és representat amb aquest símbol © i serveix per informar el públic de l'obra que tots els drets d'aquesta estan reservats.  A banda d'aquest símbol, trobem 3 ítems per avisar que l'obra conté copyright:
  • El símbol, el qual serveix per substituir la paraula Copyright.
  • L'any de publicació.
  • El nom de l'autor.
Copyleft.
Extret de: http://goo.gl/riRFZl
Si esteu interessats a veure quin és el procediment a seguir a l'hora de crear una llicència de Copyright, cliqueu aquí.

Com a contraposició del Copyright, trobem el Copyleft que es pot definir com "una llicència que utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades."
Si esteu interesat en més informació sobre el Copyleft, feu clic aquí.


Informació extreta de: Drets d'autorCultura Lliure i Programari Lliure. Una mica de lectura, Copyleft
Entrada creada gràcies a la inspiració del blog Educació Infantil.

Comunicador eficaç

Extret de: http://goo.gl/Qk1IiY
Les característiques que pot tenir un comunicador eficaç per ser-ho són moltes i molt variades i, en el meu cas, per tal de descobrir-les vaig fer un exercici a la classe de COED.

Aquest exercici consistia a pensar amb algú conegut que nosaltres consideréssim un comunicador eficaç. Seguidament, vam dir el nom d'aquesta persona i 5 adjectius que el fessin bon comunicador. Alguns dels adjectius que van sortir i que més es van repetir van ser clar, seriós, humorístic, segur, fluid, etc.

Amb aquest exercici vam adonar-nos que per ser un comunicador eficaç no cal seguir un mateix patró o tenir un mateix estil sinó que s'ha de saber cridar l'atenció de l'auditori, per tant la clau de l'èxit la té qui escolta. Malgrat que no per tothom destaca el mateix d'una persona, per això no és suficient aprendre a utilitzar la llengua sinó que hi ha altres aspectes que l'auditori valora com la personalitat, l'aspecte físic i fins i tot, el sexe.

Per tal d'exemplificar el que és un comunicador eficaç us poso un vídeo de Sir Ken Robinson. Robinson aconsegueix que el seu discurs sigui entretingut, divertit i entenedor utilitzant l'humor i l'anecdota i amb això aconsegueix que l'auditori estigui atent i retingui el que està dient.

Citar, referenciar i fonts fiables.

Extret de: http://goo.gl/4dlcVP
Quan fem una recerca, escrivim, comentem o opinem, hem de basar-nos en uns arguments i moltes vegades aquests no són nostres o si ho són ens hem basat en algú altre per formular les nostre paraules. Per aquest motiu, és recomenable citar i referenciar la informació que aportem i que no és nostre, encara que tingui llicència Creative Commons i el propietari doni permís per distribuir-la i modificar-la;  a més a més també és aconsellable fer-ho, per tal que el nostre escrit tingui credibililitat i no se'ns acusi de plagi.

Per citar i referenciar correctament hi ha certes normes, en el meu cas em baso en la normativa establerta per l'APA (American Psychological Association). Aquesta es divideix segons el tipus de document que es vol citar, és a dir, si és un article de revista, un llibre, una web, etc. Si esteu interessats a fer un cop d'ull a la pàgina que ofereix Blanquerna per citar i referenciar correctament, feu clic aquí. A més a més, també podeu entrar a Como citar en formato APA, lloc web el qual et crea la referència.

Per altra banda, s'ha de tenir en compte que aquestes fonts siguin fiables. Els criteris a seguir per determinar si una és fiable o no, poden variar segons el format on es presenta la informació. A continuació us presento diferents formats per exemplificar-ho:

  • Pàgines web: la informació ha de tenir diverses referències, les quals han d'estar basades en les afirmacions d'algú que tingui cert pes en el camp tractat, i alhora aquestes afirmacions han d'estar demostrades científicament.
  • Llibres: hi ha diversos llocs que posen llibres a la nostra disposició, com per exemple una llibreria, la biblioteca del barri o fins i tot la nostra biblioteca personal, però aquests llibres poden haver estat escollits sense uns bons criteris. Per tant, és recomanable, escollir llibres que es trobin en llocs, en els quals han estat escollits després d'un procés de cerca i de fiabilitat, com per exemple, les biblioteques de les universitats.
  • Diaris: en el cas dels diaris, la informació proporcionada pot haver estar, lleugerament manipulada per tal de seguir la ideologia d'aquest diari. Per tant, és aconsellable, comparar dos diaris amb ideologies oposades i per altra banda, en el cas de les entrevistes, fer cas de la nostra interpretació i no la que proporciona el diari.
  • Revistes: hi ha molts tipus de revistes, com les revistes del cor o les científiques, algunes d'aquestes són més fiables que altres, per això hem de seguir els mateixos criteris que amb els llibres
Si voleu saber-ne més sobre les fonts fiables i els criteris a seguir podeu visitar Wikipedia: Fonts fiables.

A més a més, us presento alguns criteris per avaluar informació, documents, pàgines o llocs web, recursos electrònics publicats a Internet, creat pel "Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears".

dilluns, 22 de desembre del 2014

Web 2.0

Extret de: http://goo.gl/iOHLKj
En aquestes webs, el que més destaca és que els usuaris són els creadors dels continguts i és el que decideix, etiqueta, crea, edita, comparteix, etc. Es tracta d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació social, per tant, podem dir que les noves tecnologies han evolucionat, atès que abans les pàgines web eren, d'alguna manera, eren privades i actualment són públiques i de tothom.

Alguns exemples d'això són: Feedly, Twitter, Wikipedia, Prezi, etc.

A continuació us deixo un vídeo explicatiu del funcionament d'aquesta:
Informació extreta de: Web 2.0.

diumenge, 21 de desembre del 2014

La composició del text: Planificació, Composició i Revisió

Extret de: http://goo.gl/1ByWJp
Un text té un gran procés d'elaboració, tot i que no és un procés lineal s'han de seguir unes pautes. Per començar, el text s'inicia amb la planificació, és a dir pensant el que volem escriure; seguidament es fa el primer intent de redacció, amb diversos esborranys; i finalment, es fa la revisió, on comprovem la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

A continuació us presento un esquema sobre la composició del text:

LA PLANIFICACIÓ: és reflexionar i establir els objectius que volem aconseguir amb el text.
  • Anàlisi de la situació comunicativa:
    • A qui vull escriure? (destinatari)
    • Sobre que vull escriure? (tema)
    • Per què vull escriure? (objectius)
    • Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.)
  • Recollida de la informació:
    • Pluja d'idees.
    • Documentació.
    • Intent de resposta a les 6 W.
    • Prendre apunts.
  • Selecció i ordenació de la informació:
    • Selecció de les idees.
    • Ordenació de les idees.
    • Tècniques d'agrupació.
      • Per grups.
      • Per mapa conceptual.
    • Tècniques d'ordenació.
      • Numeració.
      • Esquema.
LA REDACCIÓ: és transformar les idees al llenguatge escrit.
  • Estructura del text:
    • El paràgraf.
    • Els connectors.
    • La puntuació.
  • L'estil:
    • Adequació.
    • Claredat.
    • Precisió.
    • Concisió.
    • Variació.
LA REVISIÓ: és examinar i avaluar el que hem fet.
  • Revisió de continguts:
    • Coherència.
    • Cohesió.
    • Adequació.
  • Revisió gramatical i convencions.
Extret de: l'Adaptació de AMADEO, I.; J. (1996.Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Metàfores sobre l'ús de l'ordinador en educació

Extret de: http://goo.gl/NLQbTP
Actualment, els ordinadors tenen moltes funcions i usos, a continuació us presento alguns d'ells.
  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: "Fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge". L'ordinador guia i fa de tutor de l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge. El sistema que s'utilitza s'assembla a relació entre el professor i l'estudiant i segueix la seqüència iniciació-resposta-avaluació. Tot i que és un bon sistema d'aprenentatge, també té punts febles, atès que l'ordinador detecta quin és l'error, però no sap d'on prové, per tant no el pot resoldre. Un exemple d'aquest programari és JClic, un exemple dels exercicis que ens ofereix JClic és l'activitat dels Conills, la qual està formada per diferents exercicis. 

  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: en aquesta metàfora l'alumne és qui controla l'ordinador i qui dóna les directrius per dur a terme l'activitat. El paper del mestre queda en un segon pla i la seva funció és de suport. Un exemple d'aquest tipus de programari és l'Scratch, el qual permet a l'alumne donar diverses directrius que el gat, o el personatge escollit, realitzarà.
A continuació, us presento un exemple, en el qual apareixen les directrius donades i el resultat:
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: un altre ús que se li pot donar a un ordinador és el de simulador. Amb aquest ús podem representar accions que es realitzen a la vida real, el perill d'aquestes simulacions és que no són del tot reals i l'alumne pot arribar a assolir que la realitat és la representada d'ordinador. Això es pot veure reflectit a la Doctora Xinxeta, la qual ens ofereix diverses activitats de simuladors.
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina al laboratori: l'ordinador, com la majoria de coses, té avantatges i inconvenients, per exemple ens proporciona eines molt potents i alhora ens dóna una visió indirecta de la realitat. Les opcions que ens pot proporcionar un ordinador no arriben a la realitat, però la complementen i poden ajudar a assumir i aprendre la realitat.

Book Trailer

Extret de: http://goo.gl/5Y1BpJ
Un Book Trailer és un vídeo curt on s'explica un resum de l'argument d'un llibre. El seu objectiu és captar l'atenció del públic i fer que llegeixin el llibre, i això es fa mitjançant música, petites gravacions, imatges fixes, efectes, etc. Per tal de veure quin és el procés creatiu per fer un petit vídeo basant-se en un llibre, vam fer-ne un.

Les consignes van ser que no es podien veure les cares dels personatges, atès que al ser un llibre si donem un rostre, el lector ja no podrà imaginar-se'l com vol; posar una música desconeguda per tal de no relacionar-la amb una altra situació; que estigués format per diversos fragments de vídeos i amb poques imatges i que no es desvetllés el final, ni cap detall important del llibre.

A continuació us presento el Book Trailer que vam crear jo i les meves companyes.

Procés de Creació:




Resultat Final:

divendres, 19 de desembre del 2014

Cultura lliure i programari lliure: Creative Commons

Extret de: http://goo.gl/EXMYPr
La cultura lliure es pot definir com "un moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals" i el programari lliure es pot definir com un "programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets."
Partint d'aquestes dues definicions i amb una petita base, podem parlar de Creative Commons. Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre. Aquesta corporació serveix per crear un tipus de llicències, les quals són una manera d'exercir els drets d'autor i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.
A continuació, us presento les diferents possibilitats i opcions que ens ofereix aquesta corporació:

Condicions Creative Commons.
Extret de: Explicació de les llicències

Després d'escollir la llicència, estarà expressada de tres formes:
  • Commons deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
  • Legal Code: El text legal complet en què es basa la llicència que heu triat.
  • Digital Code: El codi digital o metadades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d’ús.
A fi que la llicència sigui efectiva cal incloure el botó de Creative Commons. Fer-ho és molt senzill, només cal seguir aquests passos:

  1. Dirigir-nos a creativecommons.org.
  2. Anar a llicències i fer clic a escollir llicències.


  3. Seguir els passos que ens indica la pàgina i omplir el formulari.
  4. Copiar l'enllaç que ens ofereix la pàgina després d'haver omplert el formulari.
  5. Dirigir-nos al lloc web on volem incloure la llicència de CC. 
  6. En el cas de blogger, anar a Format i fer clic a "Afegeix un gadget".
  7. Seguidament, buscar el gadget de "HTML/JavaScript" i afegir-lo.
  8. Per últim, posar un títol al gadget i enganxar l'enllaç copiat a l'inici en el quadre de text.
  9. El resultat final que apareix en el lloc web és aquest:

diumenge, 14 de desembre del 2014

Llengua oral formal

Extret de: http://goo.gl/QN4Fhj
En entrades anteriors vam estar parlant del llenguatge i de les llengües, en aquesta ocasió parlarem de la llengua oral formal. Aquest es pot definir com un espai intermedi entre l'oralitat i l´escriptura, a més a més té tres trets característics, que són els següents:
  • Trets contextuals:
    • Caràcter no universal i aprenentatge escolar: té un aprenentatge específic.
    • Acústica, efímera i produïda en temps real.
    • Context compartit, amb una comunicació relativament unidirecional.
  • Trets textuals:
    • Formal i generalment monologada.
    • Informativa, planificada i de tema, sovint, especialitzat.
  • Trets lingüístics:
    • Paper fonamental dels trets suprasegmentals.
    • Ocurrència d'elements díctics (1), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (2), el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
    • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

Per acabar, podem dir que la llengua oral formal és un element fonamental per arribar a ser un comunicador eficaç i serveix per àmbits amb nivell cultural.

1. Díctics: elements que només s'entenen perquè comparteixen temps i espai.
2. Anacoluts: faltes de sintaxi, no tenen concordança.

Informació extreta de: Montserral Vilà, 2002.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Comunicador en xarxa

Extret de: http://goo.gl/I6aoZp
Després de treballar que és un comunicador eficaç, mitjançant la lectura de Com parlar bé en públic i de la creació d'un decàleg sobre el comunicador eficaç; hem seguit durant un mes aproximadament a un comunicador que nosaltres consideràvem eficaç. En el cas del meu grup vam escollir Xavier Sala i Martin, conegut com l'economista de les americanes.  Per fer-ho el vam seguir a diverses xarxes socials o medis, tals com: Facebook, Twitter, Ràdio i a la seva web personal. A més a més, per fer el seu seguiment, vam crear un Padlet, que és el següent:


Per acabar, com es pot veure al Padlet, les conclusions que vam treure van ser que, durant el temps que nosaltres vam estar fent el seu seguiment, és un comunicador eficaç quan es troba davant d'un públic, però per altra banda no ho és perquè a les xarxes socials no interactua amb els seus seguidors i les utilitza per informar dels seus actes.

Programari local i programari on-line.

Aquest cop, l'explicació serà molt breu, atès que són dos conceptes molt diferenciats i senzills. Per tant, anem a diferenciar entre programari local i on-line:
  • Programari local: és aquell que es troba emmagatzemat dins del disc dur de l'ordinador. Un exemple pot ser, tots els components de Microsoft Office, com Word, Excel, Power Point, etc.
  • Programari on-line: és aquell que es troba a Internet, que es pot fer servir sense necessitat de descarregar-lo i instal·lar-lo a l'ordinador, que permet accedir a un arxiu des de diversos llocs i que guarda els fitxers al núvol i no a un dispositiu físic. Un exemple pot ser el Prezi

divendres, 12 de desembre del 2014

La poesia

Per mi la poesia és una manera d'expressar i descriure idees, sentiments, amors, desamors, sentiments, alegries, odis i records, amb paraules. Aquesta és la definició que a mi em ve al cap quan penso en la poesia i d'igual manera que es pot aprendre a ser un comunicador eficaç, tal com afirma el llibre Com parlar bé en públic, també es pot aprendre a recitar.

Per tant, per tal de posar en pràctica el coneixements estudiats prèviament, vam fer un recital de poesia entre tota la classe. Jo vaig escollir el Cant de la Senyera, una poesia de Joan Maragall, és la següent: 

Al damunt dels nostres cants 
aixequem una Senyera 
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la 
en senyal de germandat! 
Au, germans, al vent desfem-la 
en senyal de llibertat. 
Que voleu! Contemplem-la 
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!, 
nostre cor t'és ben fidel: 
volaràs com au galana 
pel damunt del nostre anhel: 
per mirar-te sobirana 
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire, 
et durem, i tu ens duràs: 
voleiant al grat de l'aire, 
el camí assenyalaràs. 
Dóna veu al teu cantaire, 
llum als ulls i força al braç.

El motiu pel qual vaig escollir aquesta poesia, va ser que expressava molt bé els meus sentiments cap a la meva terra i crec que aquesta va ser un bon motiu, atès que a l'hora de recitar-la ho faria amb més sentiment i seguretat.

Per altra banda, amb referència a la poesia, a continuació us deixo tres vídeos per mostrar que hi ha diverses formes de recitar un poema:

La nina de l'Angelina, de Roser Ros:
La casa que vull, de Joan Salvat Papasseit:
I ja hi tornem a ser, de Josep Pedrals:
  
Per acabar, pel que fa a la poesia a l'educació podem dir que és molt útil per exercitar la memòria, ajuda a l'extensió del seu vocabulari i fomenta el seu creixement interior. Un poema per infants pot ser el següent, atès que és fàcil d'aprendre, repetitiu i divertit:

Una gallina tica-xica-mica, cama-curta i ballarica,
va tenir tres pollets, tics-xics-mics, cama-curts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat tica-xica-mica, cama-curta i ballarica, 
els tres pollets no serien tics-xics-mics, cama-curts i ballarics.

Informació extreta de: El cant de la Senyera, La importància de la poesía en los niños.

dijous, 11 de desembre del 2014

Qui ets tu?

En entrades anteriors vam parlar de la descripció i en vam fer una de nosaltres mateixos, anomenada Qui sóc jo? Aquest cop, farem tot el contrari i descriurem a una altra persona. En el meu cas he descrit a l'Anna Tobarra Guillén, autora del bloc Aprendre a ensenyar. La meva descripció és la següent i el seu format és aquest:

Text escrit i imatge: 

El seu nom és Anna Tobarra Guillén, va néixer l’1 d’octubre de 1996 i viu a Sant Fost, a la comarca del Vallès Oriental. L’Anna és alta, prima, té els cabells molt llargs i castanys i els seus ulls són marrons. No fa molt de temps que la conec, però la conec suficient per saber que és una noia molt espavilada, alegre i decidida. No li agraden les discussions ni els problemes, sempre fa el possible per ajudar als altres i per ella els prejudicis no existeixen. L’Anna té una gran passió, que són els cavalls i practica la doma clàssica. Ella no té cavall propi, però és com si en tingués perquè té molta complicitat amb el que munta. Tot i que aquesta és la seva passió, té una vocació, que són els infants i per aquest motiu està estudiant educació infantil.

dimarts, 9 de desembre del 2014

Decàleg del comunicador eficaç

Extret de: http://goo.gl/JWhvvE
Un decàleg, és un llista on apareixen deu idees a seguir. Després de llegir el llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat,  "Com parlar bé en públic", en vam crear un per determinar quines normes s'han de seguir per ser un comunicador eficaç. Les deu lleis que formen el nostre decàleg són aquestes:
  1. Ser breu, clar, precís i concís.
  2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
  3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
  4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
  5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
  6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
  7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
  8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
  9. Feedback (retroalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
  10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

Si voleu més informació sobre el llibre en el qual ens hem basat per crear aquest decàleg, cliqueu aquí.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Com parlar bé en públic

Extret de:
http://goo.gl/zWbxPv
Després d'haver llegit Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, publicat 2010 per l'editorial "La Butxaca", he extret diverses conclusions de cada capítol:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL.
  • Es pot aprendre a parlar en públic?
Està demostrat que és possible aprendre a parlar en públic. Per arribar a ser un orador eficaç és necessita una predisposició natural i alhora practicar diferents tècniques.
  • Retòriques:
    • Bona retòrica: està plena de sentit i és senzilla, clara, original, moderna i sincera.
    • Mala retòrica: està buida i és pomposa, artificiosa, tòpica, arcaica i falsa.
  • La primera dificultat: el control dels nervis:
    • L'efecte melic.
    • Augment d'adrenalina.
    • Bona preparació.
    • Desdramatització del discurs.
    • Trucs pràctics:
      • Fer pauses del discurs.
      • Aclarir la beu i veure aigua.
        • Somriure.
        • Respirar profundament i lentament.
        • Examinar a l'audiència.
        • Dominar el principi i el final.
        • Tenir autoconfiança.
    • Quatre preguntes teòriques:
      • Per què?: L'objectiu.
      • A qui?: Al públic.
      • Què?: El guió.
      • Com?: Els mitjans.
    CAPÍTOL 2. COM PARLAR EN PÚBLIC.
    • Improvisació i naturalitat:
      • El discurs no ha de ser llegit.
      • S'ha de tenir un resum.
      • S'han d'afegir o eliminar idees a mesura que avança el discurs.
    • El guió i la memòria:
      • Per improvisar s'ha de dominar el guió.
      • No s'ha de memoritzar.
    • Entonació.
    • El "feedback": la mirada.
      • S'ha de modificar el discurs i adaptar-lo a l'audiència.
    • La importància de la veu:
      • Volum: varietat al discurs, crida l’atenció i posa èmfasi.
      • Velocitat: adequació, regular la velocitat a mesura que l’orador va parlant.
      • Vocalització i articulació: dicció correcta per millorar l’articulació.
      • Actitud: adequar el discurs al context i a la situació en què es pronuncia.
    • La respiració:
      • Fer pauses.
      • Respiració del diafragma.
    • El silenci.
    CAPÍTOL 3. EL LLENGUATGE ORAL.
    • Claredat, precisió i brevetat:
      • Claredat: precisió i brevetat.
      • Precisió: anar directament als fets.
      • Brevetat: sintetitzar.
    • Una tècnica bàsica: explicar amb exemples:
      • Analogia i comparació.
      • Paràbola o anècdota.
      • Citació o refrany.
    • L'humor:
      • S'ha de combinar la seriositat amb l'humor per trencar barreres amb el públic, adquirir confiança i relaxar-se.
    • Parlar bé en Català:
      • S'ha de dominar la llengua.
      • Correcció lingüística.
      • Dialectalisme.
    • Altres figures retòriques:
      • Paradoxa.
      • Eufemisme.
      • Antítesi.
      • Ironia.
      • Onomatopeia.
      • Asíndeton,
      • Pregunta retòrica.
      • Clímax.
      • Circumloqui.
      • Hipèrbole.
      • Minimització.
      • Personificació.
      • Sinècdoque,
      • Suspens.
      • Anticipació.
      • Recordatori.
      • Repetició.
    CAPÍTOL 4. EL LLENGUATGE CORPORAL.
    • L'actitud, començar amb un somriure:
      • La posició del cos és l'autoritat.
      • La gesticulació és l'energia.
      • La mirada és la consciència del públic.
    • La posició del cos:
      • Ensenyar el cos sencer.
      • Moure'ns de tant en tants.
      • Evitar els moviments cíclics.
      • Evitar els tics repetitius.
      • No creuar els braços.
    • La gesticulació:
      • Ha de ser natural i personal.
      • S'ha de desenvolupar i millorar.
    • La mirada:
      • S'obté confiança.
    • El conductisme:
      • Si canviem una conducta, es pot modificar la causa d'aquesta.
    CAPÍTOL 5. TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACIÓ VISUAL.
    • No s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals:
      • L'orador, és qui a de convèncer al públic.
      • Els mitjans audiovisuals remarquen conceptes.
      • Són perfectes per donar informació sobre l'estadística.
    • Com tractar la informació estadística:
      • Gràfic de barres.
      • Gràfics lineals.
      • Gràfics circulars.
    • Les exposicions del Power Point:
      • És visual i auditiu.
      • És un suport.
    • Informació no estadística: esquemes:
      • Relacionen conceptes.
      • Organitzen la informació.
      • Faciliten l'enteniment.
    CAPÍTOL 6. COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUIÓ.
    • Què és?
      • Idees principals.
      • Idees secundàries.
    • El mètode:
      • Aproximació i esquema general.
      • Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
      • Aprendre a pensar.
    • Tècniques per buscar idees: la creativitat:
      • Lògiques:
        • La documentació i el context.
        • Les 6 W.
        • El cub.
        • Anàlisis FDOA (punts Forts, punts Dèbils, Ocasions, Amenaces)
      • Creatives:
        • Pluja d'idees.
        • Recerca analògica.
        • L'atzar.
      • Mapes conceptuals:
        • Mapes conceptuals.
        • Esquema lineal.
      • Evitar paraules negatives:
        • Reconèixer els errors.
        • Fixar-se en l'altre positivament.
      • Per valorar i sintetitzar:
        • Resum.
        • Interpretació.
        • Creació.
      • Com ser positiu:
        • Les dues cares de la moneda.
        • Amargar negatiu en un bosc d'arbres positius.
      • Saber escoltar: una virtut rara:
        • Estar atent.
        • Sospesar i jutjar.
        • Escoltar sense jutjar.
        • Respondre.
    CAPÍTOL 7. LA INTRODUCCIÓ I LA CONDUCCIÓ DE LA PRESENTACIÓ ORAL O DISCURS.
    • Estructura del discurs:
      • Introducció.
      • Desenvolupament.
      • Desenllaç.
    • La introducció resum:
      • Communis
      • Els bons comunicadors.
      • Guanyar-se a l'interlocutor i seduir-lo.
    • Catorze fórmules introductòries:
      • L'efecte sorpresa.
      • Demanar atenció al públic.
      • Titulars periodístics.
      • Anècdota personal.
      • Un bocí de vida.
      • Citacions o refranys.
      • Suports.
      • Referir-se a oradors anteriors.
      • La idea principal.
      • Identificació.
      • "Posar les cartes sobre la taula".
      • Analogia.
      • Actitud.
      • Combinació de mètodes introductoris.
    • Les conclusions:
      • Fórmules conclusives.
      • Tancament i col·loqui.
    CAPÍTOL 8. EL DESENVOLUPAMENT DE LA PRESENTACIÓ ORAL.
    • Discursos per informar:
      • Estructura descriptiva,
      • Estructura cronològica.
    • Discursos per convèncer:
      • S: Situació.
      • A: Argumentació.
      • P: Proposta.
    • Idees.
    • Estructura de les 4P:
      • Posició.
      • Problema-objecte.
      • Possibilitats-estratègia.
      • Proposta.
    • Estructura SOAP:
      • Situació.
      • Objectiu.
      • Argumentació.
      • Proposta.
    • Pautes d'atenció.
    • Les notes:
      • Material de suport.
      • Notes persones.
    • La reiteració.
    • Decàleg del llenguatge oral:
      • Parlar amb frases curtes.
      • Repetir.
      • Jutjar amb les oposicions.
      • Fer canvis de to.
      • Exemplificar.
      • Pausar.
      • Utilitzar acudits,
      • Enumerar.
      • Avançar i recular.
      • Canviar el to.
    CAPÍTOL 9. VUIT EXEMPLES DE SITUACIONS COMUNICATIVES.
    • Tot allò après anteriorment també es pot aplicar a:
      • La conversa del contacte.
      • L'encàrrerc o Briefing.
      • L'entrevista de feina.
      • La compravenda.
      • La negociació.
      • La discussió.
      • El debat, com fer de moderador.
    Informació extreta de: Joana Rubio i Francesc Puigpelat. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: labutxaca.