Prezi (Presentation Zoming), és un programa de presentacions que serveix per compartir idees sobre un llenç virtual infinit i totes les creacions es queden al núvol, a no ser que es descarreguin. A diferència d'altres programes de presentacions, Prezi dóna l'opció d'apropar o d'allunyar parts de la presentació i per establir un ordre s'ha de crear una ruta. Per començar a treballar amb Prezi cal crear un compte, el qual pot ser gratuït, "premium" o per treballar amb equip. A més a més, també es pot crear un compte com estudiant amb el qual es poden aconseguir descomptes. Quan tenim el compte creat, comencen a treballar i per fer-ho podem escollir una plantilla predissenyada o un llenç amb blanc per crear al nostre gust. A continuació us presento un Prezi, on apareixen les opcions d'apropar i d'allunyar i el tema d'aquest són els nens:
Aquest llibre va ser escrit per Joan Ferrés l'any 1988. En el primer capítol d'aquest llibre Joan Ferrés ens parla de diferents temes i un d'ells és el del nou home. Aquests nou home té dos hemisferis cerebrals; per una banda, l'esquerre que és la part racional i on se situa l'intel·lecte, l'escriptura, el càlcul, etc. I per altra banda, el dret, la part irracional, que és on se situen els records, les emocions, la creativitat, etc.
Ferrés, en aquest primer capítol, també ens parla del nou món de conèixer, en el qual les noves tecnologies tenen molt de pes, atès que estan canviant el món i alhora a nosaltres mateixos. Aquest nou món tecnològic s'enllaça amb el nou llenguatge, ja que actualment la comunicació es dóna mitjançant la comunicació audiovisual i no per l'escrita, com anys enrere. Respecte al llibre en general, té 6 temes principals els quals són:
Diferents modalitats que podem trobar del vídeo i d'algunes característiques.
Consells per a la utilització didàctica del vídeo.
Funcions que engloba el vídeo als diferents moments de la seva utilització.
Pautes per valorar l'ús correcte dels programes de vídeo.
Realització d'un programa didàctic en el qual s'usi el vídeo com a recurs bàsic.
Pautes metodològiques a seguir al moment de la realització del vídeo didàctic.
Per acabar, a partir del capítol comentat, vam veure dos vídeos molt diferents, en un es parlava de la història de Catalunya i anava acompanyat d'una música monòtona i no emotiva i en canvi a l'altre hi apareixien dibuixos d'animals i la música anava canviat depenent de la situació. Després de visualitzar els dos vídeos ens vam adonar que del primer no recordàvem gairebé res i en canvi del segon recordàvem de la majoria. Això es va donar perquè el segon vídeo ens vas toca més emocionalment i sensitivament.
Feedly és un lector RSS que permet organitzar i accedir rapidament a les webs d'interès personal. És una eina molt útil, ja que ens permet agrupar els nostres interessos en carpetes i a més a més podem compartir blogs, web, articles, entre altres, amb qui nosaltres vulguem; i alhora també podem visitar el Feedly de qui desitgem i veure quins són els seus gustos. Algunes de les opcions que també ens ofereix Feedly és crear etiquetes dins de l'article a llegir, guardar l'article en l'EverNote i marcar-lo per poder llegir-lo més tard.
Crec que és important utilitzar Feedly, atès que és molt útil per guardar tota la informació que ens ha semblat interessant i que és possible que puguem necessitar en un futur i si la guardem i cataloguem a Feedly estarà sempre localitzada. Per altre banda, també és cert, que hi ha altres eines per guardar i catalogar informació com per exemple els Marcadors de Google, però la diferencia entre aquests dos, és que Feedly ens ofereix l'opció de compartir la nostra informació i els marcadors de Google no, els quals només permeten guardar i organitzar la informació.
A continuació us deixo imatge de com es visualitza Feedly i de les seves diverses opcions:
Per altra banda, una manera diferent de compartir la informació que considerem interessant és mitjançant Twitter. Twitter és una eina que permet als seus usuaris compartir, enviar i llegir missatges. Aquests missatges s'anomenen piulades i la seva extensió màxima és de 140 caràcters. A més a més ens permet repiular o marcar com preferit la informació d'un altre usuari i donar-lo a conèixer.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament qualsevol aspecte de la realitat, proporcionant informació i característiques d'aquests aspectes.
Hi ha dos tipus de descripcions, l'objectiva i la subjectiva. En l'objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte o la situació a descriure i ho fa amb la major precisió possible. I en el cas de la subjectiva, l'autor reflecteix ell que li suggereix personalment l'objecte que descriu, deixant que les seves pròpies experiències i emocions influenciïn.
Quant a l'estructura dels textos descriptius, aquesta està dividida en tres parts. En primer lloc, l'establiment del tema; en segon lloc, la caracterització i en tercer lloc, la relació amb el món exterior.
En referència al procediment a seguir per dur a terme un text descriptiu, s'ha de començar ideant, és a dir explorant la situació; seguidament s'ha d'ordenar la informació obtinguda i finalment, s'ha de textualitzar, és a dir redactar el text. Després de tenir això assolit per tal d'escriure correctament el text, es poden usar diferents tècniques descriptives com els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, comparacions, personificacions, al·literacions, etc.
Aquestes descripcions es poden fer en diferents formats com:
Cançons:
Poesia visual:
Poesia:
Novel·la:
Avui, el carrer Estret queda diluït a dins de l'eixamplament que ha tingut Torrelles. Comença a la carretera i acaba a la placeta de l'Om, però des d'aquesta placeta hi ha encara diferents carrers, de manera que es pot dir que el carrer és dels més cèntrics. A la placeta de l'Om –que és vagament triangular i molt petita– he tractat de veure si trobava l'om que sens dubte donà nom a la placeta; però, d'arbre, no n'hi he vist pas cap, i d'om encara menys.
Assaig:
Conte:
Vídeo:
Per acabar, dir que encara que la descripció es faci de diferent manera sempre serveix per fer veure a una altra persona com és quelcom i es pot fer amb o sense la influència de les emocions, depenent del nostre objectiu.
RSS significa "Really Simple Syndication" i és una forma senzilla per rebre informació actualitzada sobre les teves pàgines web preferides que desitgis, sense la necessitat d'haver de visitar-les una per una. És important dir que els subscriptors reben el contingut en sí, és a dir, no reben un missatge, en el qual se'ls avisa que hi ha una publicació nova, per tant es produeix una sindicació de continguts des de l'origen fins als destinataris.
Aquesta idea va aparèixer l'any 1999, quan Netscape va inventar un format que permetia que una web enviés automàticament a uns determinats subscriptors. Aquesta idea s'ha anat millorant fins a arribar a l'actual format d'RSS, tal com el coneixem. Per aconseguir que la informació actualitzada s'ha de tenir un agregador, que és un programa que serveix per gestionar des d'un únic lloc totes les nostres subscripcions d'RSS, com per exemple Feedly. Els agregadors tenen quatre funcions bàsiques que són rebre els continguts de les diverses subscripcions, oferir la possibilitat d'ordenar les subscripcions al nostre gust, permetre la lectura sense haver d'anar a l'origen i informar de quantes lectures hi ha pendents.
Quant a la relació de RSS amb Blogger, posar un enllaç perquè els teus seguidors et puguin llegir des d'un lector de RSS és tan fàcil com afegir un gadget que ho permeti. Per fer-ho ens hem de dirigir a Format; Afegeix un Gadget i Enllaços de Subscripció.
Per acabar us deixo un vídeo per acabar d'entendre com funciona el RSS:
Els blogs són espais que permeten que qualsevol usuari sigui reporter i editor amb una gran llibertat. El propietari d'un blog pot compartir notícies sobre la seva vida privada i professional, sobre les seves aficions, sobre les seves preocupacions, etc. Aquests blogs són lloc web organitzats per entrades, que són publicades individualment com articles, els quals apareixen en la capçalera i s'organitzen cronològicament. A més a més també es poden establir relacions entre blogaires mitjançant comentaris a entrades. I el conjunt de tots els blogs i de les relacions que s'estableixen entre els usuaris d'aquests blogs s'anomena blogosfera.
A continuació us deixo un vídeo on apareix una detallada explicació del que són els blogs, de la seva evolució i de com van sorgir:
"Un blog és un lloc web
periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un
autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent(...)"
Aquesta definició del blog en la que ens
aporten Balagúe i Zayas, la qual ha sigut extreta de Wikipedia i és
bastant general. Si ens centrem més en la funció dels blogs en l'educació, podríem dir que és un mitjà pel qual els alumnes i professors poden comunicar-se
fàcilment i també és una eina que reflecteix els coneixements que s'estan
estudiant o que ja han estat assolits i a més a més "permeten combinar
el treball a l'aula i el treball a distància."
Els autors d'aquest llibre ens afirmen que hi ha diversos tipus de blogs i són aquests :
Blogs de Centre: acostumen a ser revistes
digitals formades per textos informatius d'opinió, de creació, etc.
Blogs destinats a seminaris i cursos de formació
en TIC per al professorat.
Blogs de professors (individuals): en els quals
hi ha reflexions sobre educació, sobre metodologia, sobre les TIC en
l'educació, etc.
Blogs d'aula:
Blog d'aula del professor: proporcionen informació a l'alumne.
Blog de professor-alumnes: serveixen com a quadern digital, el qual agrupa les
informacions del professor i les entrades dels alumnes
Blog d'aula de l'alumne: s'usen per executar les tasques proposades pel professor, com a
carpeta d'aprenentatge digital, com a guia de navegació i com a guia de
recursos per al blog.
Informació extreta de: Balagué, F. i Zayas, F. Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona, 2007.
L'editor de Youtube és una eina intuïtiva, ràpida i gratuïta per editar vídeos propis. Aquest editor ofereix
opcions com penjar el vídeo que desitgis, afegir fotos al projecte que s'està
editant, incorporar música al vídeo, agregar una transició i afegir text. A més a més està a l'abast de tothom que disposi de connexió a
Internet i d'un compte de Google, atès que per tal de pujar un vídeo s'ha de
tenir un canal de Youtube.
El vídeo a realitzar pot constar de diferents diapositives, de diverses escenes, de fotografies, de música, de transicions i de textos. Per editar el vídeo és tan senzill com arrossegar les escenes, la música, el text, etc, al lloc adient i anar canviant els diferents aspectes al nostre gust.
El vídeo que us presento a continuació
consta de diapositives amb text, de diferents escenes gravades per nosaltres
mateixes i d'una música que està relacionada amb el que nosaltres volem
expressar. En el cas d'aquest exercici el vídeo havia de ser una endevinalla i
les pistes per resoldre-la eren els vídeos, la música i el text, i ja que estem
estudiant per ser mestre d'infantil, vam pensar en el nostre futur com a mestre
i quin sentiment ens suscitava aquesta idea.
A partir d'això vam anar a gravar als nens
de P3 de la meva antiga escola i després amb tot el material vam muntar el
vídeo i aquest ha sigut el resultat:
Aquest exercici ha sigut molt útil, vist que hem après a fer servir les eines bàsiques de l'editor de Youtube i a més a
més, en el nostre cas, ens ha servit per apropar-nos una mica a quina serà la
meva futura professió. I per altra banda, ha sigut profitós fer-ho perquè és
una bona base per començar a editar vídeos i que ens servirà per correctament
el BookTrailer que haurem de realitzar més endavant.
Fer una auto descripció pot ser més complicat del que sembla, considerant que poden aparèixer aspectes d'un mateix que no sabem com descriure d'una manera entenedora per als altres. Per tal de practicar això i saber si érem capaços de fer una auto descripció i d'entendre'n una d'un company, en vam fer una en la qual havien d'aparèixer aspectes físics i de personalitat i les nostres aficions. Després de descriure'ns com millor vam saber, vam intercanviar la nostra descripció amb la d'un altre company sense saber qui era i a partir de la seva descripció vam haver d'atribuir-li cinc adjectius qualificatius i plantejar-li una pregunta.
La meva descripció va ser aquesta:
"Sóc una noia de mitjana estatura, tinc els cabells morens amb reflexos pèl-rojos, els meus ulls són marrons i no estic ni prima ni grassa. Sóc una persona que ha d'estar molt segura de les coses abans de fer-les, també sóc una mica tossuda amb les coses que faig, és a dir no deixo res a mitges. Sóc molt organitzada, metòdica i tinc el costum de planificar-ho tot fins a l'últim detall, encara que si la situació ho requereix, puc ser molt flexible i canviar els plans. A més a més, pel que fa a les meves aficions, quan tinc una passió m'hi entrego absolutament i les meves dues passions són els nens i la rebosteria, per aquest motiu vull ser mestre d'infants i desitjaria poder muntar la meva pròpia pastisseria. Per acabar, sóc molt afectuosa, i tot i que m'agrada que em cuidin, m'agrada més cuidar."
A partir d'aquesta descripció, els cinc adjectius que em van atribuir van ser tranquil·la, raonada, estimada, passional i racional. I la pregunta que se li va plantejar va ser "Quina ha sigut l'acció més valenta que has realitzat?"
Com a conclusió, crec que aquest exercici és molt útil per conèixer als teus companys de classe i també és molt bo perquè et fa veure si ets un comunicador eficaç i un bon receptor, atès que has d'expressar qui ets mitjançant una petita redacció i alhora has d'esbrinar com és el teu company.
Un blog està constituït per diversos elements, alguns són comuns en totes les plataformes de blogs i altres són exclusius i personalitzables.
A continuació us presento els elements bàsics d'un blog:
Entrades:
És la unitat amb la qual s'actualitza la informació del blog i es creen noves publicacions.
Comentaris:
És el mitjà, a partir del qual es comuniquen els lectors d'un blog amb l'escriptor d'aquest. Es poden utilitzar per fer arribar a l'escriptor, crítiques, elogis, recomenacions, peticions, etc.
És una pàgina que es manté sempre fixa en un espai del blog, es pot utilitzar per tenir una informació permanent que sigui fàcil de trobar i que sempre estigui en el mateix lloc.
Gadgets:
Un gadget és una eina o instrument que es poden afegir a un blog per personalitzar-lo. Hi ha de molts tipus, alguns serveixen per aportar informació al lector i altres són més visuals i entretinguts. Algun exemple de gadget són el rellotge, el temps, l'RSS, etc.
Blogroll:
És una llista on l'autor del blog inclou les seves recomanacions d'altres blogs o afegeix quins blogs afegeix ell.
En conclusió, aquests només són alguns dels elements que pot contenir un blog. La majoria serveixen per personalitzar el blog i es poden utilitzar de diverses maneres, encara que alguns són comuns en tots els blogs. La millor manera d'aprendre a utilitzar-los és investigar creant-nos un blog.
Google Drive té diferents utilitats, com per exemple Google Docs, full de càlcul, presentacions, formularis i dibuixos de Google. Totes aquestes són molt útils per treballar col·lectivament sense crear còpies d'un mateix document.
Per tal de posar en pràctica algunes d'aquestes utilitats s'ha elaborat un treball de tema lliure utilitzant l'eina de Google Docs, de presentacions i de formularis de Google.
El meu grup i jo hem tractat el tema de la "Comunicació No Verbal" i de la seva importància. A continuació us deixo les tres parts del treball:
Document:
Presentació:
Formulari:
Per fer aquestes tres parts del treball és tan senzill com obrir Google Drive, escollir l'eina que volem utilitzar i començar a fer el treball, i en el cas que el treball sigui col·lectiu compartir el document amb els companys, amb el fi de poder treballar tots alhora i en grup. Per acabar, dir que encara que aquest treball ha estat fet amb Google Drive, hi ha altres eines per treballar cooperativament com Prezi o Zoho. El treball col·laboratiu amb el suport de les TIC pot facilitar i fomentar la comunicació entre els creadors del projecte en procés, cosa que ajuda a la millor realització del treball.
