Competència Comunicativa

Extret de: http://goo.gl/VPsKzW

Aprendre a parlar és una experiència social. Per Gumperz i Hymes, la competència comunicativa és Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. Per seguir endavant, cal deixar clar que sempre es parla amb un objectiu i que ningú parla per parlar, entenent per parlar com l'acte de parla, és a dir, cada un dels anunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. Per tant, a l'hora de parlar s'ha de tenir en compte el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem produir.

La competència comunicativa està fonamentada en quatre tipus de coneixements i habilitats, que són els següents:

• Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús.
• Situació de participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció.
• Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
• Cohesió de la forma.
• Coherència del significat.
• Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbals que es poden utilitzar per: 
• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Per acabar, dir que per tenir una bona competència comunicativa s'ha de tenir en compte la llengua oral formal, el llenguatge i les llengües.

Informació extreta de: Rosa Soler.

Comunicador eficaç

Extret de: http://goo.gl/Qk1IiY

Les característiques que pot tenir un comunicador eficaç per ser-ho són moltes i molt variades i, en el meu cas, per tal de descobrir-les vaig fer un exercici a la classe de COED.

Aquest exercici consistia a pensar amb algú conegut que nosaltres consideréssim un comunicador eficaç. Seguidament, vam dir el nom d'aquesta persona i 5 adjectius que el fessin bon comunicador. Alguns dels adjectius que van sortir i que més es van repetir van ser clar, seriós, humorístic, segur, fluid, etc.

Amb aquest exercici vam adonar-nos que per ser un comunicador eficaç no cal seguir un mateix patró o tenir un mateix estil sinó que s'ha de saber cridar l'atenció de l'auditori, per tant la clau de l'èxit la té qui escolta. Malgrat que no per tothom destaca el mateix d'una persona, per això no és suficient aprendre a utilitzar la llengua sinó que hi ha altres aspectes que l'auditori valora com la personalitat, l'aspecte físic i fins i tot, el sexe.

Per tal d'exemplificar el que és un comunicador eficaç us poso un vídeo de Sir Ken Robinson. Robinson aconsegueix que el seu discurs sigui entretingut, divertit i entenedor utilitzant l'humor i l'anecdota i amb això aconsegueix que l'auditori estigui atent i retingui el que està dient.

La composició del text: Planificació, Composició i Revisió

Extret de: http://goo.gl/1ByWJp

Un text té un gran procés d'elaboració, tot i que no és un procés lineal s'han de seguir unes pautes. Per començar, el text s'inicia amb la planificació, és a dir pensant el que volem escriure; seguidament es fa el primer intent de redacció, amb diversos esborranys; i finalment, es fa la revisió, on comprovem la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

A continuació us presento un esquema sobre la composició del text:

LA PLANIFICACIÓ: és reflexionar i establir els objectius que volem aconseguir amb el text.

• Anàlisi de la situació comunicativa:
• A qui vull escriure? (destinatari)
• Sobre que vull escriure? (tema)
• Per què vull escriure? (objectius)
• Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.)
• Recollida de la informació:
• Pluja d'idees.
• Documentació.
• Intent de resposta a les 6 W.
• Prendre apunts.
• Selecció i ordenació de la informació:
• Selecció de les idees.
• Ordenació de les idees.
• Tècniques d'agrupació.
• Per grups.
• Per mapa conceptual.
• Tècniques d'ordenació.
• Numeració.
• Esquema.

LA REDACCIÓ: és transformar les idees al llenguatge escrit.

• Estructura del text:
• El paràgraf.
• Els connectors.
• La puntuació.
• L'estil:
• Adequació.
• Claredat.
• Precisió.
• Concisió.
• Variació.

LA REVISIÓ: és examinar i avaluar el que hem fet.

• Revisió de continguts:
• Coherència.
• Cohesió.
• Adequació.
• Revisió gramatical i convencions.

Extret de: l'Adaptació de AMADEO, I.; J. (1996.Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.

Book Trailer

Extret de: http://goo.gl/5Y1BpJ

Un Book Trailer és un vídeo curt on s'explica un resum de l'argument d'un llibre. El seu objectiu és captar l'atenció del públic i fer que llegeixin el llibre, i això es fa mitjançant música, petites gravacions, imatges fixes, efectes, etc. Per tal de veure quin és el procés creatiu per fer un petit vídeo basant-se en un llibre, vam fer-ne un.

Les consignes van ser que no es podien veure les cares dels personatges, atès que al ser un llibre si donem un rostre, el lector ja no podrà imaginar-se'l com vol; posar una música desconeguda per tal de no relacionar-la amb una altra situació; que estigués format per diversos fragments de vídeos i amb poques imatges i que no es desvetllés el final, ni cap detall important del llibre.

A continuació us presento el Book Trailer que vam crear jo i les meves companyes.

Procés de Creació:

Resultat Final:

Llengua oral formal

Extret de: http://goo.gl/QN4Fhj

En entrades anteriors vam estar parlant del llenguatge i de les llengües, en aquesta ocasió parlarem de la llengua oral formal. Aquest es pot definir com un espai intermedi entre l'oralitat i l´escriptura, a més a més té tres trets característics, que són els següents:

• Trets contextuals:
• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: té un aprenentatge específic.
• Acústica, efímera i produïda en temps real.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidirecional.
• Trets textuals:
• Formal i generalment monologada.
• Informativa, planificada i de tema, sovint, especialitzat.
• Trets lingüístics:
• Paper fonamental dels trets suprasegmentals.
• Ocurrència d'elements díctics (1), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (2), el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

Per acabar, podem dir que la llengua oral formal és un element fonamental per arribar a ser un comunicador eficaç i serveix per àmbits amb nivell cultural.

1. Díctics: elements que només s'entenen perquè comparteixen temps i espai.

2. Anacoluts: faltes de sintaxi, no tenen concordança.

Informació extreta de: Montserral Vilà, 2002.

Comunicador en xarxa

Extret de: http://goo.gl/I6aoZp

Després de treballar que és un comunicador eficaç, mitjançant la lectura de Com parlar bé en públic i de la creació d'un decàleg sobre el comunicador eficaç; hem seguit durant un mes aproximadament a un comunicador que nosaltres consideràvem eficaç. En el cas del meu grup vam escollir Xavier Sala i Martin, conegut com l'economista de les americanes.  Per fer-ho el vam seguir a diverses xarxes socials o medis, tals com: Facebook, Twitter, Ràdio i a la seva web personal. A més a més, per fer el seu seguiment, vam crear un Padlet, que és el següent:

Created with Padlet

Per acabar, com es pot veure al Padlet, les conclusions que vam treure van ser que, durant el temps que nosaltres vam estar fent el seu seguiment, és un comunicador eficaç quan es troba davant d'un públic, però per altra banda no ho és perquè a les xarxes socials no interactua amb els seus seguidors i les utilitza per informar dels seus actes.

Qui ets tu?

En entrades anteriors vam parlar de la descripció i en vam fer una de nosaltres mateixos, anomenada Qui sóc jo? Aquest cop, farem tot el contrari i descriurem a una altra persona. En el meu cas he descrit a l'Anna Tobarra Guillén, autora del bloc Aprendre a ensenyar. La meva descripció és la següent i el seu format és aquest:

Text escrit i imatge: 

El seu nom és Anna Tobarra Guillén, va néixer l’1 d’octubre de 1996 i viu a Sant Fost, a la comarca del Vallès Oriental. L’Anna és alta, prima, té els cabells molt llargs i castanys i els seus ulls són marrons. No fa molt de temps que la conec, però la conec suficient per saber que és una noia molt espavilada, alegre i decidida. No li agraden les discussions ni els problemes, sempre fa el possible per ajudar als altres i per ella els prejudicis no existeixen. L’Anna té una gran passió, que són els cavalls i practica la doma clàssica. Ella no té cavall propi, però és com si en tingués perquè té molta complicitat amb el que munta. Tot i que aquesta és la seva passió, té una vocació, que són els infants i per aquest motiu està estudiant educació infantil.

Decàleg del comunicador eficaç

Extret de: http://goo.gl/JWhvvE

Un decàleg, és un llista on apareixen deu idees a seguir. Després de llegir el llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat,  "Com parlar bé en públic", en vam crear un per determinar quines normes s'han de seguir per ser un comunicador eficaç. Les deu lleis que formen el nostre decàleg són aquestes:

1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
9. Feedback (retroalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

Si voleu més informació sobre el llibre en el qual ens hem basat per crear aquest decàleg, cliqueu aquí.

Com parlar bé en públic

Extret de:
http://goo.gl/zWbxPv

Després d'haver llegit Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, publicat 2010 per l'editorial "La Butxaca", he extret diverses conclusions de cada capítol:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL.

• Es pot aprendre a parlar en públic?

Està demostrat que és possible aprendre a parlar en públic. Per arribar a ser un orador eficaç és necessita una predisposició natural i alhora practicar diferents tècniques.

• Retòriques:
• Bona retòrica: està plena de sentit i és senzilla, clara, original, moderna i sincera.
• Mala retòrica: està buida i és pomposa, artificiosa, tòpica, arcaica i falsa.

• La primera dificultat: el control dels nervis:
• L'efecte melic.
• Augment d'adrenalina.
• Bona preparació.
• Desdramatització del discurs.
• Trucs pràctics:
• Fer pauses del discurs.
• Aclarir la beu i veure aigua.
• Somriure.
• Respirar profundament i lentament.
• Examinar a l'audiència.
• Dominar el principi i el final.
• Tenir autoconfiança.
• Quatre preguntes teòriques:
• Per què?: L'objectiu.
• A qui?: Al públic.
• Què?: El guió.
• Com?: Els mitjans.

CAPÍTOL 2. COM PARLAR EN PÚBLIC.

• Improvisació i naturalitat:
• El discurs no ha de ser llegit.
• S'ha de tenir un resum.
• S'han d'afegir o eliminar idees a mesura que avança el discurs.
• El guió i la memòria:
• Per improvisar s'ha de dominar el guió.
• No s'ha de memoritzar.
• Entonació.
• El "feedback": la mirada.
• S'ha de modificar el discurs i adaptar-lo a l'audiència.
• La importància de la veu:
• Volum: varietat al discurs, crida l’atenció i posa èmfasi.
• Velocitat: adequació, regular la velocitat a mesura que l’orador va parlant.
• Vocalització i articulació: dicció correcta per millorar l’articulació.
• Actitud: adequar el discurs al context i a la situació en què es pronuncia.
• La respiració:
• Fer pauses.
• Respiració del diafragma.
• El silenci.

CAPÍTOL 3. EL LLENGUATGE ORAL.

• Claredat, precisió i brevetat:
• Claredat: precisió i brevetat.
• Precisió: anar directament als fets.
• Brevetat: sintetitzar.
• Una tècnica bàsica: explicar amb exemples:
• Analogia i comparació.
• Paràbola o anècdota.
• Citació o refrany.
• L'humor:
• S'ha de combinar la seriositat amb l'humor per trencar barreres amb el públic, adquirir confiança i relaxar-se.
• Parlar bé en Català:
• S'ha de dominar la llengua.
• Correcció lingüística.
• Dialectalisme.
• Altres figures retòriques:
• Paradoxa.
• Eufemisme.
• Antítesi.
• Ironia.
• Onomatopeia.
• Asíndeton,
• Pregunta retòrica.
• Clímax.
• Circumloqui.
• Hipèrbole.
• Minimització.
• Personificació.
• Sinècdoque,
• Suspens.
• Anticipació.
• Recordatori.
• Repetició.

CAPÍTOL 4. EL LLENGUATGE CORPORAL.

• L'actitud, començar amb un somriure:
• La posició del cos és l'autoritat.
• La gesticulació és l'energia.
• La mirada és la consciència del públic.
• La posició del cos:
• Ensenyar el cos sencer.
• Moure'ns de tant en tants.
• Evitar els moviments cíclics.
• Evitar els tics repetitius.
• No creuar els braços.
• La gesticulació:
• Ha de ser natural i personal.
• S'ha de desenvolupar i millorar.
• La mirada:
• S'obté confiança.
• El conductisme:
• Si canviem una conducta, es pot modificar la causa d'aquesta.

CAPÍTOL 5. TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACIÓ VISUAL.

• No s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals:
• L'orador, és qui a de convèncer al públic.
• Els mitjans audiovisuals remarquen conceptes.
• Són perfectes per donar informació sobre l'estadística.
• Com tractar la informació estadística:
• Gràfic de barres.
• Gràfics lineals.
• Gràfics circulars.
• Les exposicions del Power Point:
• És visual i auditiu.
• És un suport.
• Informació no estadística: esquemes:
• Relacionen conceptes.
• Organitzen la informació.
• Faciliten l'enteniment.

CAPÍTOL 6. COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUIÓ.

• Què és?
• Idees principals.
• Idees secundàries.
• El mètode:
• Aproximació i esquema general.
• Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
• Aprendre a pensar.
• Tècniques per buscar idees: la creativitat:
• Lògiques:
• La documentació i el context.
• Les 6 W.
• El cub.
• Anàlisis FDOA (punts Forts, punts Dèbils, Ocasions, Amenaces)
• Creatives:
• Pluja d'idees.
• Recerca analògica.
• L'atzar.
• Mapes conceptuals:
• Mapes conceptuals.
• Esquema lineal.
• Evitar paraules negatives:
• Reconèixer els errors.
• Fixar-se en l'altre positivament.
• Per valorar i sintetitzar:
• Resum.
• Interpretació.
• Creació.
• Com ser positiu:
• Les dues cares de la moneda.
• Amargar negatiu en un bosc d'arbres positius.
• Saber escoltar: una virtut rara:
• Estar atent.
• Sospesar i jutjar.
• Escoltar sense jutjar.
• Respondre.

CAPÍTOL 7. LA INTRODUCCIÓ I LA CONDUCCIÓ DE LA PRESENTACIÓ ORAL O DISCURS.

• Estructura del discurs:
• Introducció.
• Desenvolupament.
• Desenllaç.
• La introducció resum:
• Communis
• Els bons comunicadors.
• Guanyar-se a l'interlocutor i seduir-lo.
• Catorze fórmules introductòries:
• L'efecte sorpresa.
• Demanar atenció al públic.
• Titulars periodístics.
• Anècdota personal.
• Un bocí de vida.
• Citacions o refranys.
• Suports.
• Referir-se a oradors anteriors.
• La idea principal.
• Identificació.
• "Posar les cartes sobre la taula".
• Analogia.
• Actitud.
• Combinació de mètodes introductoris.
• Les conclusions:
• Fórmules conclusives.
• Tancament i col·loqui.

CAPÍTOL 8. EL DESENVOLUPAMENT DE LA PRESENTACIÓ ORAL.

• Discursos per informar:
• Estructura descriptiva,
• Estructura cronològica.
• Discursos per convèncer:
• S: Situació.
• A: Argumentació.
• P: Proposta.
• Idees.
• Estructura de les 4P:
• Posició.
• Problema-objecte.
• Possibilitats-estratègia.
• Proposta.
• Estructura SOAP:
• Situació.
• Objectiu.
• Argumentació.
• Proposta.
• Pautes d'atenció.
• Les notes:
• Material de suport.
• Notes persones.
• La reiteració.
• Decàleg del llenguatge oral:
• Parlar amb frases curtes.
• Repetir.
• Jutjar amb les oposicions.
• Fer canvis de to.
• Exemplificar.
• Pausar.
• Utilitzar acudits,
• Enumerar.
• Avançar i recular.
• Canviar el to.

CAPÍTOL 9. VUIT EXEMPLES DE SITUACIONS COMUNICATIVES.

• Tot allò après anteriorment també es pot aplicar a:
• La conversa del contacte.
• L'encàrrerc o Briefing.
• L'entrevista de feina.
• La compravenda.
• La negociació.
• La discussió.
• El debat, com fer de moderador.

Informació extreta de: Joana Rubio i Francesc Puigpelat. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: labutxaca.

Identitat i Territori

Extret de: http://goo.gl/ut49Xn

Tothom té alguna afició, identitat i territori confortable. Per mostrar als altres quina era la nostra identitat i territori, hem hagut de fer una presentació mostrant quin era i explicant perquè ho era, amb la intenció d'emocionar i de què l'auditori empatitzés. En el meu cas i en el de la meva companya Anna Tobarra, autora del blog Aprendre  a ensenyar, el que ens identificava eren els animals, concretament els cavalls, i el que volíem demostrar era que encara que sigui salvatge pots arribar a empatitzar fins al punt que sigui aquest qui et faci costat en els pitjors moments, substituint a una persona.
Per fer-ho, vam anar a l'hípica Can Rovira, l'Anna té molta més pràctica que jo, però en el meu cas era el primer cop que muntava a cavall. Vaig poder comprar que el cavall actuava segons el meu estat, és a dir si jo estava nerviosa i tenia por, el cavall no confiava en mi i es posava tens, però en canvi si em relaxava el cavall, també gaudia de l'activitat.

Quan els vídeos ja estaven gravats i sabíem com volíem que fos la nostra presentació, vam començar a editar el vídeo. Com volíem un resultat bo i nosaltres no teníem molta experiència, vam demanar ajuda a algú amb més experiència que ens va ajudar i aconsellar.

Aquest va ser el resultat del nostre treball:

El llenguatge i les llengües

Extret de: http://goo.gl/0uT3pu

Hi ha moltes maneres de definir el terme llenguatge. A continuació diré algunes d'elles i en faré un resum. 

En primer lloc, s'ha de dir que al principi el llenguatge i el pensament van separats, però més tard són inseparables, per tant podem dir que el llenguatge és més que un mitjà de comunicació, ens permet organitzar tot allò que percebem, simplifica els nostres pensaments i converteix un nombre il·limitat en limitat, per tal de poder-lo expressar verbalment. Tothom, exceptuant algunes persones molt aïllades, es comunica mitjançant una llengua, per tant podem dir que la humanitat té com a facultat innata el llenguatge, és a dir un mitjà d'expressió i de comunicació propi. El llenguatge és un element bàsic de la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diversos nivells, és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva i ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos. 

Després de totes aquestes petites definicions, podem crear-ne un de més complexa i dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens de tots els que tenim; a més a més és el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans, atès que fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada, això es dóna perquè amb el llenguatge ordenem les experiències que tenim de l'entorn i de nosaltres mateixos i també juga el paper principal en la constitució del pensament i és el suport de la memòria, I per acabar, el llenguatge ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

Extret de: http://goo.gl/sbyHY5

Per altra banda, la llengua es pot definir com un sistema de signes oral, sovint, reflectits en un codi escrit propi d'una comunitat. 

No és un conjunt de paraules entre si, és un sistema, atès que ha d'haver-hi un sentit, una concordança, una relació entre els elements, una jerarquia i una organització. Aquest sistema està organitzat en diversos nivells; el pragmàtic, que correspon a l'ús funcional, als registres, varietats, etc; el semàntic, que correspon al sentit de la frase; el sintàctic que correspon a la concordança del sintagma; el morfològic, que correspon als morfemes singulars o plurals; i el fonètic, que fa referència als diferents sons que té una llengua.

Per acabar, dir que les llengües es diferencien pels sons i per la combinació dels òrgans del aparell fonador. A més a més podem afirmar que tota llengua és i és perfecte.

Informació extreta de: TUSON, J. (1984). Linguïstica. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

La descripció

Extret de: http://goo.gl/oORmx7

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament qualsevol aspecte de la realitat, proporcionant informació i característiques d'aquests aspectes.

Hi ha dos tipus de descripcions, l'objectiva i la subjectiva. En l'objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte o la situació a descriure i ho fa amb la major precisió possible. I en el cas de la subjectiva, l'autor reflecteix ell que li suggereix personalment l'objecte que descriu, deixant que les seves pròpies experiències i emocions influenciïn.

Quant a l'estructura dels textos descriptius, aquesta està dividida en tres parts. En primer lloc, l'establiment del tema; en segon lloc, la caracterització i en tercer lloc, la relació amb el món exterior. 

En referència al procediment a seguir per dur a terme un text descriptiu, s'ha de començar ideant, és a dir explorant la situació; seguidament s'ha d'ordenar la informació obtinguda i finalment, s'ha de textualitzar, és a dir redactar el text. Després de tenir això assolit per tal d'escriure correctament el text, es poden usar diferents tècniques descriptives com els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, comparacions, personificacions, al·literacions, etc.

Aquestes descripcions es poden fer en diferents formats com:

• Cançons:

• Poesia visual:

• Poesia:

• Novel·la:

Avui, el carrer Estret queda diluït a dins de l'eixamplament que ha tingut Torrelles. Comença a la carretera i acaba a la placeta de l'Om, però des d'aquesta placeta hi ha encara diferents carrers, de manera que es pot dir que el carrer és dels més cèntrics. A la placeta de l'Om –que és vagament triangular i molt petita– he tractat de veure si trobava l'om que sens dubte donà nom a la placeta; però, d'arbre, no n'hi he vist pas cap, i d'om encara menys.

• Assaig:

• Conte:

                                         

• Vídeo:

Per acabar, dir que encara que la descripció es faci de diferent manera sempre serveix per fer veure a una altra persona com és quelcom i es pot fer amb o sense la influència de les emocions, depenent del nostre objectiu.

Extret de: Soler, Rosa. La Descripció: Models.

Qui sóc jo?

Fer una auto descripció pot ser més complicat del que sembla, considerant que poden aparèixer aspectes d'un mateix que no sabem com descriure d'una manera entenedora per als altres. Per tal de practicar això i saber si érem capaços de fer una auto descripció i d'entendre'n una d'un company, en vam fer una en la qual havien d'aparèixer aspectes físics i de personalitat i les nostres aficions. Després de descriure'ns com millor vam saber, vam intercanviar la nostra descripció amb la d'un altre company sense saber qui era i a partir de la seva descripció vam haver d'atribuir-li cinc adjectius qualificatius i plantejar-li una pregunta.

La meva descripció va ser aquesta:

"Sóc una noia de mitjana estatura, tinc els cabells morens amb reflexos pèl-rojos, els meus ulls són marrons i no estic ni prima ni grassa. Sóc una persona que ha d'estar molt segura de les coses abans de fer-les, també sóc una mica tossuda amb les coses que faig, és a dir no deixo res a mitges. Sóc molt organitzada, metòdica i tinc el costum de planificar-ho tot fins a l'últim detall, encara que si la situació ho requereix, puc ser molt flexible i canviar els plans. A més a més, pel que fa a les meves aficions, quan tinc una passió m'hi entrego absolutament i les meves dues passions són els nens i la rebosteria, per aquest motiu vull ser mestre d'infants i desitjaria poder muntar la meva pròpia pastisseria. Per acabar, sóc molt afectuosa, i tot i que m'agrada que em cuidin, m'agrada més cuidar."

A partir d'aquesta descripció, els cinc adjectius que em van atribuir van ser tranquil·la, raonada, estimada, passional i racional. I la pregunta que se li va plantejar va ser "Quina ha sigut l'acció més valenta que has realitzat?"

Com a conclusió, crec que aquest exercici és molt útil per conèixer als teus companys de classe i també és molt bo perquè et fa veure si ets un comunicador eficaç i un bon receptor, atès que has d'expressar qui ets mitjançant una petita redacció i alhora has d'esbrinar com és el teu company.