Competència Comunicativa

Extret de: http://goo.gl/VPsKzW

Aprendre a parlar és una experiència social. Per Gumperz i Hymes, la competència comunicativa és Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significatius. Per seguir endavant, cal deixar clar que sempre es parla amb un objectiu i que ningú parla per parlar, entenent per parlar com l'acte de parla, és a dir, cada un dels anunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. Per tant, a l'hora de parlar s'ha de tenir en compte el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem produir.

La competència comunicativa està fonamentada en quatre tipus de coneixements i habilitats, que són els següents:

• Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
• Nivell fonològic.
• Nivell morfològic.
• Nivell sintàctic.
• Nivell lèxic i semàntic.
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús.
• Situació de participants.
• Propòsit de la interacció.
• Normes i convencions de la interacció.
• Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
• Cohesió de la forma.
• Coherència del significat.
• Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbals que es poden utilitzar per: 
• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Per acabar, dir que per tenir una bona competència comunicativa s'ha de tenir en compte la llengua oral formal, el llenguatge i les llengües.

Informació extreta de: Rosa Soler.